Per la nena bonica a la qual estimo infinit + 1000000

Com un angelet, descansa al meu costat, amb els ulls clucs, totalment relaxada , amb cara de pau. La persona que m’il·lumina els dies tan sols dedicant-me un somriure efímer i autèntic. La persona que m’ha ajudat en mals moments i, gràcies a la qual, ara sóc aquí, al meu llit, passant una tarda fantàstica amb ella i FELIÇ! La nena estúpida a la qual estimo infinit + 1000000, el solet que m’anima sempre que estic trista, o amb el qual passo unes tardes genials. La meva germana gran, que em protegeix com si ho fóssim de sang. La meva doble de 2 anys més, només que no tan tonteta com jo. La provocadora de la 3ra Guerra Mundial. La nena mona que m’escriu i em diu coses boniques. La raó del meu somriure imbècil. El sol que brilla amb desdeny els dies que es comença a tapar el cel.

Me la miro, de reüll, com un nen trapella, esperant que ella no sàpiga que ho faig. Penso. Miro enrere. Els records m'afloren incansablement dins la ment. Recordo la primera vegada que vam xerrar: el 20 de setembre de 2011, el seu aniversari. Recordo tot el que em va ajudar quan jo no tenia a qui recolzar-me, quan no tenia en qui confiar. Recordo que, tot i que força inútil, vaig oferir-li tota la meva ajuda possible quan ella tenia problemes. Recordo tots els divendres juntes. Recordo la neteja del bany o de l'escala, el treball de recerca, les góndoles de Venècia. Recordo les excursions amb els escoltes. Els somriures, els secrets confessats, els petons, les abraçades, les riallades, els massatges, les bromes, les crítiques de gent que no mereix la nostra amistat, els moments sentimentals, les emprenyades amb la familia, les baralles en conya, les xerrades sobre certa princesa del pèsol, els passejos d'en Roc juntament amb la Meri i la Ros... Recordo munts de coses, de situacions, de sentiments, de sensacions que m'han ajudat a créixer molt amb molt poc temps i a madurar, que m'han ensenyat a estimar, que m'han fet ser la persona que sóc ara.

I és quan sóc aquí, observant-la amb cara d’idiota, quan veig la sort que tinc de tenir-la al meu costat, recolzant-me sempre que ho necessito, alegrant-me la setmana, renyant-me quan no m'abrigo, cuidant-me i procurant per mi, i quan sincerament, espero de tot cor, no ser mai tan burra de espatllar-ho tot i deixar-la marxar, perquè és una persona molt especial, perquè es lo millor de lo millor, perquè realment me l'estimo molt, perquè és fantàstica, perquè sempre m'ha donat suport, i perquè és la meva germana gran, i això no ho pot canviar ningú.

Un cor que em vas escriure diu: “ No ho oblidis mai, això serà per sempre”, i així ho serà. T'estimo màxim, infinit + 100000.